top of page

MORFOLOGIES de Laura Ariño

Fundació ARRANZ-BRAVO (L'Hospitalet de Llobregat)

15/01/2014 · 16/03/2014


Exposició L'equilibri possible - Maria Girona i Albert Ràfols Casamada

Solitud, lúcida obscuritat enfrontada a la llum, incomprensió, refugi, canvi, permanència... Paraules aparentment contradictòries que podrien servir per provar de definir l'obra de Laura Ariño. La seva veu artística és una veu callada, un crit ofegat per una aparent serenor que amaga un món torturat. L'obra d'Ariño es mou entre el misteri, entre el buit i la plenitud, entre allò que és visible i allò que és invisible. Allò que és essencial és invisible per als ulls, diria Saint-Exupéry. Una obra essencial, ordenada, profunda, amb la difícil simplicitat com a bandera.


Rere una aparent anarquia, Laura Ariño va ordenant pensaments, pors, sentiments, en les seves llibretes de treball. Hi anota cites d'autors rellevants, frases de pel·lícules, de cançons, pensaments propis, qualsevol paraula que ajudi a definir allò que sent i no sap dir amb paraules. Allò que només és capaç de transmetre a través de l'art. La forma arriba on la paraula es trenca. En les pàgines dels seus quaderns, la línia i el color es barreja amb la paraula escrita, el vers amb la prosa, el volum amb el pla. Els esbossos deixen constància de la transformació, de la metamorfosi del pensament i de l'obra. Com un ésser viu que creix, l'obra respira i batega, batallant per eclosionar l'ou del pensament i esdevenir matèria.


 








 

GALERIA D'IMATGES


LA PREMSA N'HA DIT...

Revista Mirall 17/01/2014 Laura Ariño a Arranz-Bravo

Historiador i crític d'Art
bottom of page