GENERACIÓ DE JUJOL

Centre Jujol-Can Negre (Sant Joan Despí)

25/10/2018 · 09/12/2018


Exposició L'equilibri possible - Maria Girona i Albert Ràfols Casamada

Josep M. Jujol (Tarragona, 1879 – Barcelona, 1949) rep el títol d’arquitecte l’any 1906, coincidint plenament amb el moment de gestació i auge del moviment noucentista. És el mateix any en què apareix a les pàgines de La Veu de Catalunya, la primera entrega del Glossari d’Eugeni d’Ors, el mateix any en què Josep Carner publica Els fruits saborosos i, Costa i Llobera, Horacianes, mostres canòniques de la literatura noucentista, i coincideix també amb la celebració del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana.


Tots aquests esdeveniments són simptomàtics d’un canvi de mentalitat que acabarà cristal·litzant en la victòria flagrant, l’any 1907, de Solidaritat Catalana i amb la creació, l’any 1914, de la Mancomunitat, presidida per Enric Prat de la Riba –seny ordenador de Catalunya, en paraules de Xènius-, que donarà lloc a un període esplendorós a nivell social, cultural i artístic. Jujol, artista sense parangó, serà sempre un arquitecte a part, amb arrels encara del modernisme però participant, d’alguna manera, de tot aquest moment social i artístic que acabem de descriure.

GALERIA D'IMATGES I VÍDEOS



Historiador i crític d'Art