Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú)
17/07/2015 · 13/12/2015
Comissariada per Sílvia Muñoz d'Imbert, Mireia Rosich i Bernat Puigdollers
L'any 1960 es va inaugurar el primer Museu d'Art Contemporani de la ciutat de Barcelona, el MAC. Els dirigents, Alexandre Cirici Pellicer i Cesàreo Rodríguez-Aguilera, entre d'altres, volien "combatre l'absència de l'art actual als museus de Catalunya, paradoxa cridanera per a un país que té un impacte important en el nivell artístic mundial del nostre temps". El Museu es va instal.lar a la cúpula del teatre Coliseum de la Gran Via però transcorreguts tres anys, aquesta aventura de l'art emergent arribava a la seva fi per falta d'un espai propi i de suport, tant de l'Administració com del sector privat. Aquest episodi, poc conegut pel gran públic, és una fotografia fixa de gran vàlua del que es va produir a Catalunya en aquells moments en el terreny artístic.
Els antecedents es remunten a l'any 1956 quan es va constituir l'Agrupació d'Artistes Actuals (AAA) que es va fixar com un dels principals propòsits la creació d'un museu a Barcelona on donar cabuda a l'obra de tota una sèrie d'artistes i grups emergents que anaven guanyant prestigi —sovint més a l'estranger que a casa nostra. Per poder fer realitat el projecte van demanar-los l'obra i van cercar edifici. Els artistes van respondre a la crida regalant-la directament o cedint-la en concepte de dipòsit. Hi van participar autors catalans com Guinovart, Tharrats, Ràfols-Casamada, Cuixart, Hernàndez Pijuan, Argimón, etc.; també d'altres punts de l'Estat espanyol: Saura, Canogar, Zabaleta, Chirino, etc., i alguns d'estrangers com Bechtold, Tàbara o Nadia Werba. Es van constituir com a societat anònima (Museu d'Art Contemporani, SA) per poder gestionar econòmicament el nou ens, i hi van participar diferents accionistes. A l'espera que Ajuntament o la Diputació provincial oferissin un espai millor, entre el 1960 i el 1963 la selecció d'obra aglutinada va estar exposada al públic a la cúpula del Coliseum, local llavors arrendat pel FAD (Foment de les Arts Decoratives) que el cedia provisionalment. Durant aquests primers anys el Museu va organitzar tot un seguit d'activitats de perfil cultural i acadèmic, entre les quals destaca una tongada anual d'exposicions de diferents artistes i temes (vint-i-tres exposicions en tres anys). La darrera mostra, no acceptada per la censura, portava el títol "El Arte y la Paz". El seu tancament va ser el detonant que va provocar la clausura del Museu que econòmicament era inviable per als implicats i no havia trobat el suport oficial —ni no oficial—suficient.
Els promotors de l'aventura, resistint-se a defallir, van tenir emmagatzemades moltes de les obres durant anys a l'espera de trobar una nova sortida. El Patronat de la Biblioteca Museu Balaguer es va oferir a acollir-les al castell de la Geltrú. El 28 de març de 1969 s'inaugurava un museu d'art contemporani nou però a Vilanova i la Geltrú, amb més d'un centenar d'obres procedents d'aquest intent fracassat de Barcelona. Des del 1996 es troben a la Biblioteca Museu Balaguer on se'n pot veure una selecció de manera permanent a la primera planta.
En aquesta exposició, estructurada en cinc àmbits, s'exhibia la pràctica totalitat d'aquest fons que inclou art informalista de petit i gran format, diferents tendències dins la figuració, abstraccions geomètriques, així com obra gràfica, escultura i ceràmica. No s'havia pogut veure reunit des de fa més de vint-i-cinc anys.
+ Informació al dossier de premsa
GALERIA D'IMATGES I VÍDEOS
LA PREMSA N'HA DIT...
Bonart 14/07/2015 El Museu Balaguer revisa l'art contemporani català
La Vanguardia 22/07/2015 La baula perduda de l'art català
El Punt Avui 26/07/2015 El museu oblidat
Núvol 16/02/2016 El primer Museu d'Art de Catalunya
El temps de les arts 20/10/2015 Art de postguerra (a continuació)
Serra d'Or Núm. 675, Març 2016 L'empremta d'un temps. Sobre el Museu d'Art Contemporani de la cúpula del Coliseum
