La bibliofília comença a arrelar a Catalunya a mitjan segle XIX. Primer d’una manera aïllada, a través de col·leccionistes aficionats, però a poc a poc derivà cap a formes més erudites i madures. A les darreries del segle XIX es viu a Catalunya un renaixement de les arts del llibre amb mostres notables promogudes, per exemple, per Alexandre de Riquer o Eudald Canivell. Aquest esperit i aquestes iniciatives esporàdiques i dispars va desembocar en una entitat que treballà per posar en valor les arts del llibre. Així va ser com, l’any 1903, Pau Font de Rubinat va fundar, juntament amb trenta-dos socis més, la Societat Catalana de Bibliòfils, la primera entitat creada a Catalunya amb la finalitat d’aglutinar col·leccionistes i amants dels llibres però també de promoure i difondre la bibliofília. La tasca promoguda per Ramon Miquel i Planas, Josep Porter Rovira o Gustau Gili Esteve és memorable i situa la bibliofília catalana a un alt nivell. Tanmateix, aquesta societat, que comptava amb personalitats d’origen ben divers –mecenes, impressors, artistes...- només es mantingué activa fins que l’any 1936 la guerra civil troncà la seva activitat. Un cop finalitzat el conflicte bèl·lic, una nova entitat procurà recuperar l’esperit de la recentment dissolta entitat. L’any 1944, un grup d’editors, gravadors, mecenes, artistes, artesans i col·leccionistes decideixen crear una nova entitat amb finalitats molt similars: l’Associació de Bibliòfils de Catalunya. Des d’aleshores, l’associació ha vetllat per estudiar amb profunditat les iniciatives editorials més rellevants però també per conèixer i posar en valor les arts gràfiques en tota la seva complexitat. Enguany es compleixen 75 anys de la creació d’aquesta entitat i s’han organitzat diverses activitats per commemorar-ho.