Pau Badia Ripoll, escultor de la Sagrada Família

Revista Temple

Ed. Temple Expiatori de la Sagrada Família
Núm. 1, Gener-Febrer de 2014. pàg. 12-13

Aproximació a la figura de l'escultor Pau Badia Ripoll, col·laborador de Gaudí

Pau Badia Ripoll, escultor de la Sagrada Família

És sabut i lògic que durant el procés de construcció de la Sagrada Família hi han
participat un gran nombre d'artesans i artistes. Alguns com Josep Maria Jujol, Ricard
Opisso o el recentment recuperat Carles Mani són prou coneguts per tothom. En canvi
d'altres com Pau Badia Ripoll són absolutament anònims. És cert que la qualitat artística
de Badia no es troba al mateix nivell que la dels artistes esmentats. Tanmateix, el seu pas
per la Sagrada Familia i el contacte que tingué amb l'arquitecte ens fan la seva figura
interessant. Per altra banda, la seva reduïda producció escultòrica, com veurem, si bé no
té molt interès artístic té un gran valor documental.

Pau Badia Ripoll va néixer al Mas de l'Illa, a Ginestar d'Ebre, l'any 1887 essent
batejat a la localitat veïna de Miravet. Segons explica Joan Bassegoda, aquest fet creà
una relació de complicitat amb Antoni Gaudí. Sembla ser que en més d'una ocasió
l'arquitecte repetia que tant ell com l'escultor tenien una cosa en comú: haver nascut en
un mas (el de la Calderera l'un i el de l'Illa l'altre i haver estat batejats a una població
veïna (Miravet i Reus). No cal dir que aquest testimoni recollit per Bassegoda fou utilitzat
sovint per l'etern debat sobre l'indret de naixença del genial arquitecte.

L'origen de la relació de Badia amb la Sagrada Família data de l'any 1910 i ve
donada pel parentesc amb l'escultor Carles Mani, el seu oncle. Badia comptava aleshores
amb poc més de vint-i-tres anys i just debutava en el camp artístic. La seva labor al
temple devia ser menor, més aviat dedicada a l'elaboració de motllos o a feines auxiliars.
De totes maneres, el seu pas per les obres del Temple devien deixar una empremta
profunda en la personalitat del jove escultor. Igualment devia sentir una profunda
admiració per Gaudí, fet que justificaria que l'única obra que coneixem de Badia és un
retrat de l'arquitecte. Cal tenir en compte que segurament Badia Ripoll només treballà a la
Sagrada Família poc més d'un any ja que l'any 1911 mor el seu oncle Carles Mani i,
després d'aquestes dates no tenim cap més constància de la seva col·laboració en les
obres del Temple.

Per altra banda ens trobem que just un any després de la mort de Mani, l'any 1912,
Badia Ripoll presenta un projecte al concurs convocat per erigir un monument dedicat a
Jacint Verdaguer a la confluència de l'avinguda Diagonal i el Passeig de Sant Joan de
Barcelona. El concurs, però, el guanyaren els germans Miquel i Llucià Oslé i l'escultor

Borrell i Nicolau sota la direcció arquitectònica de Josep Maria Pericas després d'un llarg
procés ple d'entrebancs. Malauradament no coneixem cap document gràfic que ens
permeti conèixer la naturalesa del projecte de Badia que segurament devia distar força del
ja prou conegut monument situat a la Diagonal de Barcelona. Badia Ripoll, morí a
Barcelona l'any 1977 allunyat completament del món artistic.

De les seves obres, a part de les que pogués realitzar per a la Sagrada Família que
són difícils de precisar, tan sols ens n'han arribat cinc escultures. Curiosament, totes elles
molt similars i amb una mateixa temàtica: Antoni Gaudí, excepte un bust en guix d'Eusebi
Güell, mecenes de l'arquitecte. Una de les més accessibles és el monument a Gaudí que
s'aixeca davant de l'església de la Colònia Güell que, tal com indica la llegenda esculpida
a la zona posterior del monument, fou construit l'any 1970 gràcies a Maria Teresa Ferré.
Molt probablement, aquest monument fou realitzat a partir del bust que el mateix Badia
Ripoll havia modelat anys enrere i del qual se'n conserva una còpia en bronze al Museu
de la Sagrada Família.

A aquestes dues cal afegir-hi dues escultures més en les quals s'hi representa a
l'arquitecte de cos sencer. L'una, en terracota representa l'arquitecte de peu dret amb el
barret sota el braç. En canvi l'altra, en marbre, representa a l'arquitecte en actitud de
caminar.

Totes elles, malgrat no ser d'una qualitat artistica excel·lent són un document
interessantíssim que s'afegeixen a la reduïda llista de retrats i imatges gràfiques que
conservem de l'arquitecte Antoni Gaudí.

Historiador i crític d'Art