L’adéu a Joan de Muga i Ernesto Ventós

Revista Bonart

Núm. 189, Febrer-Març-Abril de 2020, pàg. 105

Necrològica del galerista Joan de Muga i el col·leccionista Ernesto Ventós

L’adéu a Joan de Muga i Ernesto Ventós

El nou any 2020 arriba enduent-se a dues personalitats fonamentals del panorama artístic i cultural del nostre país: Joan de Muga (1946) i Ernesto Ventós (1945). Cada un d’ells, a la seva manera –l’un des del món editorial i de les galeries i l’altre des del col·leccionisme i la promoció artística– van donar suport a innombrables iniciatives artístiques que han irrigat i fet bategar durant dècades la vida artística barcelonina. Muga fou l’any 1976, juntament amb el seu pare, Manuel de Muga, l’impulsor de la galeria Joan Prats i de l’editorial Polígrafa, pilars ineludibles per explicar les avantguardes artístiques de les darreres dècades. A través de la galeria van impulsar l’obra d’alguns dels principals noms de la nostra història de l’art recent: Miró, Tàpies, Ràfols Casamada, Ponç, Guinovart, Hernández Pijuan o Brossa. Però també recolzà artistes més joves però consolidats com García Sevilla, Muntadas, Perejaume o Jordi Alcaraz i més recentment Alicia Kopf o Lola Lasurt. Vaig tenir la sort de treballar amb Joan de Muga en algun projecte i vaig poder constatar l’amplitud de mires, la confiança en els nous creadors i la rapidesa, intel·ligència i seguretat a l’hora de prendre decisions. N’és bona prova l’aposta més recent de la galeria –ara capitanejada per les seves filles- per a nous joves creadors però també l’aposta per internacionalitzar l’art d’aquí que va dur a terme a ciutats com Nova York i Los Ángeles. També en l’àmbit editorial, a través de Polígrafa, dugué a terme una gran tasca editant llibres de primera qualitat dedicats als grans artistes del moment, molts dels quals encara ara són llibres de referència. L’altra notícia trista ha estat la mort d’Ernesto Ventós, un reconegut perfumista apassionat del món de l’art que havia reunit durant els darrers anys una gran col·lecció artística amb un leitmotiv: l’olfacte. Una col·lecció, doncs, que unia les seves grans passions. La idea sorgí l’any 1978 amb l’exposició Suggestion Olfactives celebrada a la Fundació Miró que li donà la idea de crear una gran col·lecció d’obres d’art que suggerissin visualment alguna olor o bé, com ell mateix deia, estimulessin la “memòria olfactiva”. La primera obra l’encarregà a Ràfols Casamada i, al seu darrera, el seguiren noms d’envergadura, molts d’ells internacionals, com Jannis Kounellis, Ouka Lele, James Clar, Huan Zhang, Oleg Dou, Miquel Barceló, Ignasi Aballí, Brossa, Dalí, Mapplethorpe, Sergi Aguilar o Zush. Amb els anys, decidí crear la Fundació OlorVisual que vetlla per a la conservació i difusió de la col·lecció que s’ha pogut veure fins no fa massa a l’espai Tabacalera de Madrid i encara ara es pot veure una petita mostra a la Casa Vicens de Barcelona. En un context com l’actual, la desaparició d’aquestes dues personalitats fonamentals és un cop dur que empobreix notablement el nostre teixit cultural. Ara ens calen més que mai persones emprenedores i amb estimació per l’art com ho eren ells. Que el seu llegat ens serveixi de mestratge i que sapiguem mantenir-lo viu.

Historiador i crític d'Art